Alan Stivell

Alan Stivell, seudónimo de Alan Cochevelou (6 de enero de 1944), es un cantautor y arpista francés de Bretaña, conocido por fusionar la música tradicional bretona con sonidos contemporáneos como el rock, así como con las músicas de otros países célticos (Escocia, Irlanda, Gales). Las letras de Stivell están escritas en gran variedad de idiomas: diversas lenguas celtas (principalmente bretón, la lengua de sus padres), francés e inglés. A menudo utiliza dos o más lenguas en un mismo tema.

Stivell ha introducido (o reintroducido, desde su punto de vista) el arpa celta en la música de Bretaña. También ha modernizado dicha música y ha contribuído enormemente a su difusión, tanto nacional como internacional. En sus inicios musicales, Stivell se hizo célebre por sus reelaboraciones del repertorio tradicional, con gran variedad de arreglos y ya entonces una clara influencia de la música gaélica (irlandesa y escocesa) y galesa. Más tarde, Stivell ha ido actualizando progresivamente su música con aportaciones diversas, logrando un estilo de folk-rock a la vez personal y ecléctico, muy sofisticado.

Aunque universalista (en sus grabaciones expresa a menudo su fe en la unidad y la reconciliación de todos los seres humanos) es asimismo un ferviente defensor de la autodeterminación bretona y del panceltismo. Algunos le reprochan, como al resto de panceltistas, su adscripción a un modelo romántico y erróneo del folklore bretón basado en una supuesta afinidad con la cultura musical de las islas británicas. Sin embargo, el valor de su obra y su importancia en la revitalización de la música de su tierra son hechos indiscutibles.

Su nombre artístico, Stivell, significa en bretón «manantial que brota con fuerza».

        

         

                    

         

Plataforma Aturem Eurovegas Salvem el Delta del Llobregat

Comunicat de Premsa  Convocatòria a la Concentració

12 de juny de 2012
El proper dijous 14 de juny, a les 18 hores, es presentarà en roda de premsa a Barcelona la convocatòria a la Concentració convocada per la Plataforma Aturem Eurovegas en contra de la construcció a Catalunya del complex de casinos conegut com “Eurovegas”. Tindrà lloc a la seu de DEPANA.
Amb el lema “Diguem No a Eurovegas. No volem Eurovegas ni cap projecte especulatiu al Delta del Llobregat”, la concentració tindrà lloc a la Plaça Sant Jaume de Barcelona el diumenge 17 de juny a les 19 h.

Les entitats i persones signants, davant els rumors i informacions periodístiques sobre el projecte anomenat “Eurovegas” que el Govern de la Generalitat estaria negociant amb el multimilionari nord-americà Sheldon Adelson (Las Vegas Sands Co.), consistent a construir un macro-complex de joc i oci, a l’àrea metropolitana de Barcelona, molt probablement a la zona agrícola del Delta del Llobregat,
MANIFESTEN la seva oposició a l’esmentat projecte per les següents raons:

• El projecte Eurovegas aprofundeix en un model de creixement econòmic basat en l’especulació urbanística i financera. El projecte podria representar una de les majors inversions de la història de Catalunya en aquest sentint, portant-nos a perpetuar un model que es troba entre les causes principals de la crisi econòmica que pateix el nostre país.

• Al contrari del que ens volen fer creure des del Govern de la Generalitat, el negoci principal d’Eurovegas serà el joc, i no altres sectors com el de les convencions. Segons l’informe anual de Las Vegas Sands (Annual Report 2010)1, el 75% dels ingressos de l’empresa provenen del joc als casinos, mentre que els ingressos en hotels, convencions i altres no arriben al 25%.

• El negoci del joc i el model d’oci que comporta tant sols genera beneficis a la multinacional implicada, sense aportar beneficis reals als territoris propers ni a les seves empreses. L’Estat de Nevada, on es troba Las Vegas, és el primer en taxes d’atur i el tercer en criminalitat violenta de tots els EUA.

• El model de mega-casinos porta associat inevitablement greus efectes secundaris, com l’augment de la corrupció, les màfies, les drogues, la prostitució i les ludopaties. Reconeguts experts en la matèria (com Roberto Saviano) han alertat que Eurovegas suposarà un fort pol d’atracció per a la màfia internacional.

• És poc creïble que Eurovegas pugui aportar els 260.000 llocs de treball que es prometen. Segons l’informe anual de Las Vegas Sands Co. (Annual Report 2010)1, els quatre megacomplexos que té actualment la companyia al món, donen feina només a 36.000 persones. De fet, tot el sector del turisme (hostaleria i restauració) a Catalunya ocupa a un màxim de 350.000 persones en els aproximadament 500.000 llits hotelers. Les xifres que es prometen per Eurovegas són, senzillament, impossibles. És lamentable com s’està utilitzant la desesperació de la població a l’atur per a justificar socialment aquest projecte.

• La ubicació d’Eurovegas al Delta del Llobregat vulneraria la planificació urbanística i territorial que s’hi ha desenvolupat els darrers trenta anys. El Baix Llobregat ha contribuït al desenvolupament de Catalunya, aportant el seu territori per ubicar les majors infraestructures de tot el país, i en canvi pateix els índexs d’atur més elevats i els últims en renda familiar.

• La construcció d’Eurovegas causaria greus impactes ambientals sobre tots els espais naturals conservats en virtut dels seus valors naturals excepcionals, i que estan protegits segons la legislació catalana i europea vigent. El projecte produiria una gran afectació en espècies en risc de flora i fauna, especialment ocells, i sobre ecosistemes de protecció prioritària, ja fos per afectació directa i/o per contaminació atmosfèrica, acústica o lumínica. No és possible desenvolupar aquest projecte sense vulnerar la legislació europea.

• A l’aqüífer situat sota el Delta del Llobregat s’emmagatzema un volum d’aigua equivalent al pantà de Sau, constituint una de les reserves d’aigua més importants de Catalunya, que evita durant les sequeres recurrents del nostre país les restriccions a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Amb el canvi climàtic cada cop més accentuat, resulta irresponsable pensar en construir un complex que seria un immens consumidor d’aigua dolça (camps de golf, hotels,…) i afectaria la recàrrega de l’aqüífer.

• Aquest tipus d’instal·lacions són enormes consumidores d’energia. Augmentar el consum elèctric ens allunya de la necessària apagada de les centrals nuclears, i ens torna més dependents del petroli, fomentant de manera irresponsable el canvi climàtic.

• No ens podem permetre perdre el Parc Agrari, una de les terres més fèrtils de la Mediterrània al costat mateix de Barcelona. És imprescindible per a garantir la seguretat alimentària de la població i no empitjorar la dependència de les importacions d’aliments de l’exterior per al consum quotidià.

• El secretisme amb el que el Govern de Catalunya negocia amb l’empresa responsable del projecte suposa una actitud indigne d’un govern democràtic. S’està fent d’esquenes al territori i sense donar informació veraç i contrastada a la ciutadania, ni als i les representants dels possibles ajuntaments afectats.

• Satisfer les exigències de modificacions legals a mida, en una mena de subhasta a la baixa de deures legals, seria una intolerable submissió de l’Estat de Dret, en un comportament propi d’una “república bananera” al servei dels interessos d’una gran empresa multinacional. Les exempcions d’impostos i de contribució a la Seguretat Social que planteja el promotor són un insult per als milers de petits empresaris i emprenedors que cada dia lluiten per tirar endavant uns negocis que aporten, convé no oblidar-ho, la majoria de llocs de treball del país.

Nosaltres, les entitats sota-signants, considerem que la implantació del macrocomplex anomenat Eurovegas representa un model de desenvolupament insostenible, absolutament oposat a un model socioeconòmic que contempli dos aspectes irrenunciables: satisfer les necessitats socials de treball, serveis públics i benestar, alhora que es conserva el territori per a les generacions futures. Apostem per desterrar la cultura de l’economia especulativa i per fomentar la de l’economia economia productiva i ecologicament sostenible que és l’única que serà viable social i ambientalment a llarg termini.
Per tot això diem: Eurovegas, ni aquí ni enlloc!
Catalunya, 21 de Març de 2012                                        http://aturemeurovegas.wordpress.com/manifest/

Gwendal

La banda se forma en 1972 por iniciativa de Youenn le Berre y Jean-Marie Renard. El primer álbum no se hizo esperar, y salió a la venta en 1974 con el nombre de Irish Jig. Desde el primer momento se puede apreciar que este grupo cuenta con una gran multiplicidad de influencias, desde la música tradicional irlandesa hasta el rock pasando por el jazz y la música clásica.

El éxito fue rotundo en cuanto a crítica de medios especializados y en cuanto a venta, lo que lleva al grupo a publicar su segundo álbum tan solo un año más tarde con el título de Joe can't reel. En ésta obra se produce la primera aparición del violín eléctrico de Robert Le Gall, y cuenta con las ilustraciones de Claire Bretécher.

A finales de este año Gwendal incorpora la batería a sus composiciones, con el músico Arnaud Rogers. El tercer LP, Rainy day, contaba con ilustraciones de Enki Bilal. El cuarto trabajo, 4, sale a la venta en 1979 y es el que más cercano está al rock progresivo y al jazz.

A comienzos de los años 80 Gwendal publica su primer disco en directo, grabado en un concierto dado en el Colegio Mayor Universitario San Juan Evangelista, en Madrid -lo cual denota la buena acogida que tiene la formación gala en España-. La evolución del grupo es tremenda, y en este periodo hay algunos cambios. Jean-Marie Renard deja de lado el apartado musical y se convierte en el manager del grupo, siendo reemplazado por François Ovide. Además, Paul Fort entra en el combo para hacerse cargo de los sintetizadores, mientras que Pascal Sarton toma las riendas del bajo. También el batería es sustituido, por David Rusaouen.

Tras todos estos cambios el sexto disco de Gwendal, Locomo (1983), tiene unos aires algo diferentes. Danse la Musique sigue con esa dinámica, y más aún tras el cambio de Robert le Gall, que deja el violón en favor del bajo. En 1989 publican Glen River, que ofrece unas influencias muy setenteras y que obtiene el premio de la Academia Charles Cros.

El próximo disco tardaría seis años en llegar, y Pan Ha Diskan (1995) da un giro radical con la inclusión de instrumentos y ritmos africanos e indios. A partir de aquí Gwendal entra en un periodo de reposo en el que sus miembros darán rienda a proyectos más personales y trabajarán por separado. Sin embargo, el grupo, por su acogida en territorio español, sigue manteniendo cierta actividad. Así pues, en 2003 hay una vuelta a la actividad con la inclusión de Ludovic Mesnil y Dan Ar Braz que se materializa en 2005 con el LP War Raog.

                       Gwendal - Irish Jig

                      

                         

    

 

         

Casas Viejas-La Revolta 11 de Gener de 1933

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fets_de_Casas_Viejas

Els fets de Casas Viejas fou un episodi de la Segona República Espanyola, i catalitzador de la caiguda del govern de Manuel Azaña, encara que posteriorment tornaria a ocupar la presidència del govern en 1936.
L'11 de gener de 1933 va tenir lloc en la localitat gaditana que actualment es diu Benalup-Casas Viejas una revolta protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT que va decidir fer la revolució pel seu propi compte i implantar el comunisme llibertari, destituint l'alcalde i intentant prendre la caserna de la Guàrdia Civil on es trobaven un sergent i tres homes. Van ferir de mort al sergent i a un dels homes. Immediatament, assabentat el govern, va enviar forces de la Guàrdia Civil i de la Guàrdia d'Assalt que van entrar a trets en el poble, van incendiar la casa on s'havien refugiat alguns dels dirigents de la insurrecció, entre ells el conegut com a "Seisdedos" i després van procedir a una sèrie de judicis sumaríssims, afusellant-ne a participants i sospitosos d'haver participat en els fets. Coneguts els fets en la resta de Espanya es va produir un gran escàndol periodístic i parlamentari.
Per 170 vots a favor i 130 en contra, les Corts aprovaren la creació d'una Comissió d'investigació sobre els successos el 24 de febrer. La comissió la formaven Manuel Muñoz Martínez, Joan Puig i Ferreter, Gabriel Franco, Poza Jonquera, Fernando González Ungla, Luis Jiménez de Asúa, Miguel García Bravo-Ferrer, Lara, Botella y Casanueva. El 15 de març, la Comissió elabora un informe definitiu en el qual reconeix l'existència dels afusellaments. No obstant això, el Govern guanya una moció de confiança el 24 de març per 210 vots contra 1. Nogensmenys, aquest fet va fer perdre molta popularitat al gabinet Azaña i a la llarga, seria una de les causes de la seva caiguda en les eleccions de novembre de 1933.

El periòdic de la CNT va descriure els fets com "Va ser una razzia de mercenaris de la Legió en un aduar rifeny". El juliol de 1934, 26 camperols de Casas Viejas van ser jutjats pels delictes de possessió d'armes de guerra i execució d'actes contra les forces armades. Deu foren absolts i dels restants, 1 és condemnat a 6 anys de presó, 4 a 5 anys, 2 a 3 anys, 6 a 2 anys i 3 a 1 any. 

NOTICIAS DE LA PAC

El govern municipal de Dosrius (PSC-PP) deixa al municipi sense Borsa de Treball

En el ple municipal d’ahir dimecres 30 de maig, ple urgent i extraordinari, tenia al seu ordre del dia el punt de l’aprovació definitiva de la plantilla de treball de l’ajuntament.
Aquest punt, que s’havia aprovat inicialment en el ple del 26 d’abril amb els vots a favor dels partits de govern (PSC i PP), tenia la finalitat de amortitzar la plaça de funcionaria que gestiona la borsa de treball de l’ajuntament.
El servei local d’ocupació porta dotze anys funcionant eficaçment sent gestionat per una sola persona que treballa intensament en la supramunicipalitat fomentant l’ocupació, la cohesió social i el reequilibri del territori.
El govern municipal, en comptes de reforçar el servei amb recursos i personal preparat, ha optat per eliminar l’actual borsa de treball sense cap mirament, amortitzant la plaça de la Tècnica d’intermediació Laboral que era indefinida fixa; i signant un conveni de col·laboració, amb el Consell Comarcal del Maresme, per “l’assistència tècnica en l’àmbit de l’assessorament i la gestió dels serveis públics” donant, d’aquesta forma, un nou servei molt més car i amb menys presència setmanal (9 hores), traint l’esperit de suport obtingut per la Diputació i intentant, a més, enganyar i confondre als veïns del nostre municipi amagant una realitat ben diferent i perversa.
A més, el conveni signat amb el consell comarcal, tenia l’esperit de donar suport al servei local d’ocupació i no se substituir-lo.
Cal dir que la Diputació de Barcelona va atorgar una subvenció atorgada de 20.021,17 euros per la feina feta pel servei durant l’any 2010 i per tant contradiu la opinió del govern municipal, que no ha recolzat aquesta decisió amb cap estudi o informe tècnic.
El funcionari designat pel Consell Comarcal del Maresme, és el Sr.Josep Penaque va estar substituint a la secretària titular de l’ajuntament de Dosrius durant la seva baixa maternal. El Sr. Pena, que pot ser un gran professional, no té cap experiència en dinamització laboral i som coneixedors que fins fa poc no ha fet una formació per aprendre a gestionar la base de dades Xaloc de la Diputació de Barcelona de gestió de l’ocupació.
Cal dir que la proposta d’acord del ple d’ahir no estava recolzada amb cap informe tècnic ni econòmic que donés fe de la necessitat de fer aquest canvi i que les diverses al·legacions presentades, tant per els partits de l’oposició, pels representants sindicals i diverses de veïns i veïnes de Dosrius, han estat desestimades sense arguments tècnics, jurídics o econòmics.
Així doncs, l’ajuntament de Dosrius es queda amb un servei d’ocupació amb menys de dues hores setmanals d’atenció al públic i amb una gestió que comportarà més dificultats per trobar feina pels aturats del municipi, que ja en són més de 460 (dades del mes d’abril).

Tempus fugit es una expresión proveniente del latín con el significado «El tiempo se escapa» o «El tiempo vuela» invitando a no perderlo. La expresión aparece por primera vez en el libro III de las Geórgicas, poema escrito por el poeta latino Virgilio. La frase exacta es «Sed fugit interea fugit irreparabile tempus», "Pero huye entre tanto, huye irreparable el tiempo".
Esta frase latina se encuentra a menudo inscrita en los grandes relojes de péndulo. En algunos relojes de sol puede encontrarse también esta frase completa: «Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra». El tiempo vuela, como las nubes, como las naves, como las sombras.
Esta primera entrada,la dedico al tiempo irreal,al tiempo vivido,al tiempo atemporal,a todos los tiempos de todas las índoles.Aunque el tiempo sabido es que no existe,tan solo vive en el mundo de la humanidad.También a la frases que lo han imortalizado, " el tiempo es oro", "el tiempo todo lo cura" "hay un tiempo para cada cosa".Lo cierto es que el tiempo, es el protagonista indiscutible de nuestras vidas,las rige a su capricho,cuando quiere vuela y cuando no parece parado,sin movimiento.